Es just de bon mati i ja trobo a falta el teu somriure. El teu petó de bon dia que sempre em donava tanta sort.Però la vida es així de cruel.
L’altre dia ens ho passàvem tan bé donant voltes per tot el llit, fent l’amor como feia temps que no fèiem. T’estimo tant Marta. La veritat es que no podia parar de repetir-ho. Trobo a falta els teus llavis de color fresa que tant els agradava juga a ser exploradors en el meu cos imperfecta per acaba trobant el seu tresor en els meus llavis, els teus al cap i a la fi.
El meu cos i la meva ment et pertanyien, i ara que ja no i ets... ara que as deixat el teu tros del llit tan fred i ple de nostàlgia. Marta...On ets? Qui sap quins misteriosos braços et protegeixen.
pues me gusta .. ains el amor...
ResponElimina